VERSOS QUE ANIDAN (INSTAL·LACIÓ)

Quin és el lloc degut per col·locar un poema? Els versos poden abandonar el paper i habitar altres espais? Poden transformar-se en alguna cosa viva i corpori?

Versos que anidan és una instal·lació poètica on les paraules es transformen i traspassen les fronteres dels espais convencionals. Constitueix una expansió de la literatura des del seu mitjà escrit i oral al camp espacial, visual, corpori i sonor.

Els poemes surten al pas del caminant per oferir-li una experiència efímera i convidar-lo a submergir-se en un territori més enllà del context que usualment anomenem poesia.

Convertits en petites aus, els poemes alcen el vol per migrar més enllà del paper, es refugien en petites “cases-niu” i trinen els seus versos a tot aquell que es vulgui acostar.

El contingut sonor dels nius està integrat per un total de 30 poemes d'autores i autors diversos als quals han prestat la veu altres actors, actrius, narradores, periodistes, educadores, poetes, amics...

On cadascú ha plasmat la seva interpretació personal de la paraula escrita. Així mateix, cada veu està acompanyada per una peça sonora que complementa i acompanya el contingut poètic. Espais sonors suggerents que transporten l'espectador més enllà de les paraules

• Versos que anidan és una idea original de Baychimo Teatro
• Selecció poètica: Paloma Leal - Morsa
• Objectes i espais visuals: Arturo Ledesma - Ramón Enríquez
• Espai sonor: Susana Jiménez
• Suport tècnic: Arturo Ledesma
• Disseny gràfic: Morsa
• Producció: Ramón Enríquez
• Distribució: Maria Ordás
•